Estimats Enric i Paula;
Últimament li dono massa voltes a la nostre situació i sé que no és convenient, i us ho he escrit en innumerables ocasions. Això només dona un bloqueig mental i no aporta res positiu, però el consell és més fàcil que la seva aplicació.
Ho sé, la paciència és una de les claus, però després de tres anys, dos mesos i cinc díes, potser ja va sent hora de que avançim una mica.
De nou, paciència...
Ummmm!!! Respiro ....
Déu meu, dona´m paciència.... Però ja!!!!
... d´acoooord, però no podreu negar que toca molt els nassos!!!
Ja us he dit també moltes vegades que parlo amb persones creients, sobre tot amb el àmbit budiste, que parlan del Karma i del que ens acabarà donant i penso amb tot com està anant i si això és veritat crec que la recompensa del Karma serà la repera.
Sóc conscient que hi han moltes persones que estan molt pitjor que nosaltres i que no hauria de queixar-me amb tot el que tinc, i això us inclou a vosaltres (sense propietat) que sou meravellossos, encara que no ens poguem veure.
La situació, el moment, el lloc, la sort, etc. moltes vegades ens situa en algunes dificultats, però la nostres decisions seran les que marquin el camí per sortir-ne o per enfonsar-se, i perquè no, també el l´humor ajuda a veure les coses amb unes altres perspectives i per fer una desconexió neuronal que ens mantingui en un estat més propens a la il·lussió d´una solució, que al continuu pensament d´un problema.
Sabent el resultat, a aquest pobre si que va tenir mala sort en la seva elecció.
Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envío infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que acabeu magníficament el dia i fins demà.