Estimats Enric i Paula;
Potser ens pensem que els valents són només els que arriscan la seva vida integrament, però moltes persones cada dia han de prendre decicions difícils per viure i això, per mi, també és valentia.
A més important és l´objectiu, més gran pot ser la por a no arribar, i més gran ha de ser la nostra força, la nostra confiança, la nostra convicció, les nostres ganes i la nostra fe.
Jo poso tot el meu esforç, la meva constància i la meva actitut en recuperar-vos, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Avui per fi he estat amb la Mari, del punt de trobada de Manresa i sincerament crec que hem fet un passet endavant en el difícil camí que ens espera.
Però ningú arriba enlloc, si no comença a caminar.
No sé si sóc valent o no, però us puc assegurar que estic amb molta por en com anirà aquest primer contacte i en la nova relació. Però és tant gran l´il·lussió i les ganes de que estem un altre vegada junts, que amb l´estimació que estic segur que ens tenim, amb fe, amb actitut, amb bona predispossició i ara amb l´ajuda del punt de Trobada, estic molt esperançat que l´aconseguirem.
Espero que hagueu gaudit d´un magnífic día i desitjo de tot cor que esteu bé i que sigueu feliços.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.