Estimats Enric i Paula;
Vaig tant de bólid que necessitaria que els dies siguèssin de 48 hores per arribar a tot.
És increible com m´absorveix tot el temps per tantes coses que vull fer.
La meva ment està tant bloquejada que la meva capaçitat de concentració cada vegada està més mermada i s´ha m´acumula la feina sense trobar la manera de ser resolutiu.
A mí m´agrada fer les coses bé, però potser per la meva personalitat, les coses fàcils moltes vegades les transformo en difícils, Estic mirant de canviar però em costa una barbaritat.
Espero que trobi una solució ràpidament o el meu cap explotarà d´un moment a un altre.
Encara que crec tenir ja un pla de xoc per resoldre aquest problema, d´aqui a l´estiu.
Descarregar la motxilla de totes les coses que tinc a la ment i centrar-me en les coses més bàsiques i prioritaries.
Escriure cada dia al blog és una de les coses que una responsabilitat adquirida que també s´afegeix a la motxilla, perquè implica constantment recordar-vos cada dia. Que això és algo que farè igualment, l´escrigui o no. Però a més és pensar que us posaré, quan en tindré temps per fer-ho i trobar el moment i la manera de fer-ho és un pensament diari i constant força esgotador.
En una situació normal, aquesta setmana l´hauriem passat junts i hauriem passat temps per fer de tot i gaudir de la nostre companyia i la dels nostra familia i amics.
Pero ja sabem que no pot ser !!!
Encara així, aquesta "càrrega" crec que és completament necessaria per mi i mentres tingui forçes no la penso deixar de fer. Ens han impedit poder estar junts i us han fet creure que us he abandonat i que no vull saber res de vosatres, però crec que és molt important que sabeu que no és cert i per molt que m´enrecordi cada dia de vosaltres a més us ho puc demostrar amb aquest blog. Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Mentrestant, desitjo de tot cor que esteu bé i sobretot sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.