Ja del poc que ens quedava per celebrar era amb els yayos.
I aprofitant que han anat alguns dies a Pineda, anem a passar el dia amb ells i celebrar un altre vegada el cumple de l´Àngels. I això que li queda un altre que encara no sap.
Però el més maco és passar el dia junts i la celebració és un altre excusa per fer-ho.
No cal que us digui quanta il·lussió ens faria poder compartir aquests moments amb vosaltres, perquè recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Tambè estava la tia Antonia, però no ha vingut perquè venien tots els seus fills i els nets a casa a dinar. Enraca que ella ara en té poca movilitat i ha pujat la Nuri a ajudar-la.
Resulta que va ensopegar i va caure l´altre dia i porta el braç enguixat amb el cabestrillo, una part de la cara amb rascades i fins un ull amb un blau. Vaja, tot un poema!!!
Al menys no s´ha fet més mal pel que li podia haver passat i amb la vigoristat que té, per un costat la manté activa però per un altre també s´estressa més per no poder fer totes les coses que vol. Un mica el que li passa a la vostre yaya Maruja.
El que us deia, hem passat un dia genial perquè estàvem tots junts (gairebè, perquè fins que no hi sigueu vosaltres no ens serem complets) però la veritat és que els tres estan bastant fotudets i per conseqüència nosaltres tambè.
És llei de vida que es facin grans i nosaltres que els cuidem tot el que poguem, però no per això deixa de ser en molts casos doloròs.
Amb aquesta mentalitat, per això encara entenem menys l´actitut de separar-nos i no deixar-nos viure la normalitat de que els fills poguin estar amb el seu pare.
En tot cas, ja sabeu que us estarem esperant sempre.
Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit fills i fins demà.
Tambè estava la tia Antonia, però no ha vingut perquè venien tots els seus fills i els nets a casa a dinar. Enraca que ella ara en té poca movilitat i ha pujat la Nuri a ajudar-la.
Resulta que va ensopegar i va caure l´altre dia i porta el braç enguixat amb el cabestrillo, una part de la cara amb rascades i fins un ull amb un blau. Vaja, tot un poema!!!
Al menys no s´ha fet més mal pel que li podia haver passat i amb la vigoristat que té, per un costat la manté activa però per un altre també s´estressa més per no poder fer totes les coses que vol. Un mica el que li passa a la vostre yaya Maruja.
El que us deia, hem passat un dia genial perquè estàvem tots junts (gairebè, perquè fins que no hi sigueu vosaltres no ens serem complets) però la veritat és que els tres estan bastant fotudets i per conseqüència nosaltres tambè.
És llei de vida que es facin grans i nosaltres que els cuidem tot el que poguem, però no per això deixa de ser en molts casos doloròs.
Amb aquesta mentalitat, per això encara entenem menys l´actitut de separar-nos i no deixar-nos viure la normalitat de que els fills poguin estar amb el seu pare.
En tot cas, ja sabeu que us estarem esperant sempre.
Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit fills i fins demà.