Estimats fills;
Podeu pensar que; Dónde dije "Digo", digo "Diego", no sé si coneixeu l´expressió i el que significa, però bé a dir que vaig dir una cosa i ara dic un altre. Concretament.
Però ja us vaig dir en els últims posts que estava molt cansat i cada dia més, i més. Fins que he dit prou a moltes coses i la última ha sigut parar d´escriure.
Cada dia de tots aquests dies, he pensat en vosaltres, però el fet de pensar en no haver de posar-me a escriure em soposava un petit descans.
Potser penseu que tampoc és tant pesat, però quan es junta amb moltes més coses, suposa un cert alivi, i quan són tantes que estàs a punt d´explotar. Ja és una necessitat.
Així que per la meva salut mental, he decidit (de moment) deixar de fer diari el nostre blog.
De fet fins al teu cumple Enric penso que no ho farè.
Espero que esteu bé i sobretot sigueu feliços, perquè recordeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Encara que no deixi d´escriure-us diariament.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins aviat.
I com quan ereu petits, mua, mua i requetemua!!!