Estimats Enric i Paula:
Avui divendres volia tornar a escriure una endevinalla al blog perquè fa uns quants que no ho faig, però avui hem preparat la compra per celebrar el diumengue el meu cumple i he pensat que era millor escriure-us aquest recordatori.
És cert que les mares viuen als fills en primera persona perquè hi son al seu propi cos durant nou mesos abans de néixer, i això fa un vincle molt especial i difícil d´igualar.
Però no només és el la part biológica de la vostre mare el que us dona el seu amor, el sentiment que hi ha al cor no només la viu ella, també ho visc i ho vaig viure jo, el vostre pare, amb la mateixa intensitat que hem va fer i hem fa estimar-vos sense mesura i desitjar sempe el millor per vosaltres, que és a la fi el que sempre desitjan els pares.
No tothom accepta compartir el vostre amor, però sabeu que aquesta és la pura realitat.
Així que recordeu sempre que us estimo moltíssim, que us trobo molt a faltar i que farè tot el possible que tornar a estar amb vosaltres. Molts petons i abraçades i fins demà.