.Image { text-align:center; }

Diari Dimarts 16 de Setembre.

   Mentres aquesta nit els Walking Bainassas feien el seu primer partit amistós, jo avui tenia una cita amb els meus amics del club, el club de los poetas muertos.
   Sir Julius, Sir Kike i jo, Sir Wallas, hem estat a una magnífica terrassa, sopant, rient, esplicant-nos les nostres alegries i les nostres preocupacions, mentres gaudiem d´unes increibles vistes i un espectacular panorama, amb els trons i els rajos que queient a Barcelona.
 

   I per sopossat llegint poesia i recordant una de les escenes de la pel.licula on a classe el professor parla amb un dels alumnes:

                                                          ¡OH, MI YO! ¡OH, VIDA!


¡Oh, mi yo! ¡oh, vida!
de sus preguntas que vuelven,
Del desfile interminable de los desleales,
de las ciudades llenas de necios,

De mí mismo,
que me reprocho siempre (pues,
¿quién es más necio que yo, ni más desleal?),
De los ojos que en vano ansían la luz, de los objetos
despreciables, de la lucha siempre renovada,
De lo malos resultados de todo, de las multitudes
afanosas y sórdidas que me rodean,

De los años vacíos e inútiles de los demás, yo
entrelazado con los demás,
La pregunta, ¡Oh, mi yo!, la pregunta triste que
vuelve - ¿qué de bueno hay en medio de estas
cosas, Oh, mi yo, Oh, vida ?

Respuesta

Que estás aquí - que existe la vida y la identidad,
Que prosigue el poderoso drama, y que
puedes contribuir con un verso.
WALT WHITMAN 


   Perquè val la pena la vida? Perquè vosaltres hi sou en ella i perquè per molts dramas que passin podeu gaudir-la.
   Jo faré tot el possible perquè també torni a ser amb nosaltres perquè estimats Paula i Enric us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.