Estimats Paula i Enric:
Un dissabte més i ja hem acabat la primera setmana de treball de setembre. Quines ganes!!!!!
Espero que la setmana que ve començi la normalitat amb la fi dels torns de vacances, perquè ha sigut un estiu per mi força pesat.
Però és questió de continuar, i gaudir de les coses que tenim i que dispossem, encara que el que estiguem fent no sigui massa atractiu.
Aquesta setmana he gaudit moltíssim amb la selecció de Bàsquet d´Espanya que és sencillament Espectacular, i hem recordo molt quan vosaltres jugàveu a bàsquet a Terrassa. És una llàstima que amb el canvi a Sallent hagueu deixat de jugar, perquè és un esport que trobo molt noble i penso que us hauria anat molt bé seguir jugant.
He vist tots els seus partits i això no vol dir que entri en contradiccions amb el meu sentiment Catalanista, sabeu que hem sento Català, però també les nostres arrels, ens agradi o no, pertanyen també a Espanya i mentres no tinguem l´independencia, estimar la selecció espanyola no hem sembla incoherent. Tampoc crec convenient barrejar l´esport amb la política, cadascú té els sentiments que té i penso que s´han de respectar, i aquests són els meus.
En canvi la selecció de futbol, ara quan acaba el partit poden estar tres dies més controlant la pilota i no marcar cap gol, però d´agrair que hem passat uns quants anys veient com han sigut sense cap mena de dubte una plantilla estratosférica.
Però facin el que facin el sentiment de recolzament està amb ells. M´encantaría que arribessin a la final, que s´enfrontessin a la todopoderosa selecció d´Estats Units i els hi guanyessin, sería apoteòsic.
El que com espectador si que m´agradaria és que si han de perdre, en la fase que sigui, que ho facin esforçant-se al màxim i estic convençut que amb aquest equip això està garantit.
Al final molts factors poden influir en si es guanya o es perd, penso que el que realment es pot valorar és l´esforç en aconseguir-ho.
Jo m´esforço i m´esforçaré per tornar a guanyar-vos perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.