Diari Dissabte 13 de Setembre. Autoimposició per ser feliç.

   Estimats Paula i Enric:

   Ja us he parlat en moltes ocasions de la sort que he tingut i que tinc a la vida.

   Penso que la vida m' ha afavorit en innumerables ocasions; per els pares i tieta que son increïbles, per el tete que és incommensurable, per com ens estimem amb els tiets i cosins, per els amics genials i grans companys de feina, per gaudir d' uns fills meravellosos, per tenir una parella magnífica, per néixer i viure en un país descarrollat amb importants valors humans i culturals, per poguer desenvolupar-me professionalment.,,,

   Per gairebé totes les circumstàncies del meu voltant e imagino que per això i pel meu caràcter positiu he viscut la vida amb felicitat d' una manera inconscient gairebé, sempre he sentit i gaudit la felicitat com d' una manera innata.

   Ara, pràcticament tot segueix igual menys per vosaltres que no hi sou aquí, ni hi sou, ni sé res de vosaltres.
   Us trobo a faltar cada dia però dies especials com el de demà encara molt més i el pitjor no es només que no hi sou sinó que tan sols podré sentir la vostre veu en una trucada o llegir algun missatge vostre.

   Així que d´aquella felicitat que sempre havia viscut d' una manera innata ara amb una enorme enyorança m' he d' esforçar molt en aconseguir-la.
   Penso que a la vida la felicitat és imprescindible i si les coses es torçen i la situació no ho permet, sóc de l´opinió que s´han de buscar altres formules per aconseguir-ho. Perdoneu-me si fins que no pugui tornar a estar amb vosaltres ho hauré de fer d´una manera autoimposada, perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
   Desitjo que vosaltres estigueu bé i sigueu feliços, bona nit i fins demà.