.Image { text-align:center; }

Diari Dijous 22 de Gener.

   Quina gran diferéncia hi ha entre saber el que s´ha de fer i fer-ho.
   És molt més fàcil pensar, dir o escriure com hem de ser o actuar, que poder aconseguir-ho.
   Aixecar-se pels matins sabent que passaré un altre día sense saber de vosaltres, que aniré a treballar pensant en com us estarà anat el dia, que aniré al gimnàs per fer una mica d´esport i treure una mica de tensió del cos i la ment, e intentar trobar-me millor per quan estigui amb vosaltres.
   Que durant tot el día amb una gran enyorança perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar, tindré l´incertessa del que feu; de com us trobeu, de si esteu siguent ben cuidats o si estareu sent feliços. De com us van les notes, de si teniu algun problema, de si feu, de com us van les estraexcolars,etc. i no poder ser amb vosaltres en cap d´els vostres moments per ajudar-vos o simplement per compartir amb vosaltres les vostres emocions e inquietuts, és fa difícil de passar.
    Però estimats Paula i Enric no dubteu que estic fent el possible per canviar aquesta situació, i encara que no us ho creieu, i encara que us facin creure que no és així, tinc l´esperança que en el fons dels vostres cors també esteu patint i veient el que està passant.
   

   Tinc el convenciment que més tard o més d´hora el temps acaba posant les coses i les persones al seu lloc i potser alguna persona s´empenedeix i el temps li passa factura per tot el que ens està fent.
   Ara no es el moment, ni el lloc per parlar d´això, però el que estem patint ens haurà de servir algun día per ser més forts i apendre a com no hem d´actuar a la vida per ser bones persones.
   De moment us demano paciència per resoldre aquesta difícil situació i us envio un milió de petons i abraçades. Bona nit i fins demà.