Estimats Enric i Paula:
Van passant els dies i els messos i ja s´està acabant Gener sense cap notícia de ningú que ens pugui ajudar.
Demanar paciéncia després de més de vint messos sense poder estar junts és fa difícil, encara que no ens hi queda més remei. És per tirar-se dels cabells amb tanta mala sort.
Trobar-nos en aquesta situació perquè no ens han deixat cap oportunitat per fer servir el sentit comú i la tolerància semble surrealista. Per després trobar-se una gran manca de professionalitat amb els àmbits jurídics, penso que en gran part per la precarietat de personal al que estan sotmessos i la gran suma de casos que es deuen trobar, que segur que molts d´aquests casos son força més problemàtics que el nostre, però a nosaltres evidentment el que ens preocupa i el que ens fa mal és el que ens passa a nosaltres.
Per ells (tant advocats, com procuradors, com jutjats) només som un número d´expedient que tenen que resoldre de la millor manera i tenen tants cada día que no tenen capaçitat per valorar si un triga més o menys de lo normal i el perjudici que això representa. Perdó, segur que sí que tenen capaçitat per valorar l´ho perquè també son persones com nosaltres, però crec que no tenint els mitjans adequats i s´han de resignar a anar al ritme que poden, però les conseqüencies les patim nosaltres.
Ens podríem molestar amb ells, però al final tampoc és culpa seva, ells no son responsables del que ens passa. Som nosaltres, els vostres pares els que deurían haber sapigut entendre i no haber arribat fins on estem. Però ja veieu que ha sigut impossible i per això els necessitem, perquè quan puguin ens ajudin a desatascar aquesta situació.
Jo tinc l´esperança i l´ilussió que al final tot pendrà el camí correcte, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que tingueu un gran día i fins demà.