Un día nefast el d´avui i si hem perdoneu l´expressió és per pixar i no treure´n gota.
El colm dels colms (no sé si es pot traduir així) és que després de que es trigui nou mesos per posar una data a les mesures previes, no s´arribi a res, s´interrompi 2 mesos, i després estiguin en un periode d´ "alarde" trigant gairebé cuatre messos més per donar una data i el día que possen s´equivoquin al jutjat i no tinguin sales per fer-ho, anulant la vista i esperant a que ens donin un altre data.
No tinc paraules per descriure la inmensa decepció que això hem genera però encara així no hem de defallir perquè l´esperança no la hem de perdre mai. A mi és l´unic que m´alivia i que hem dona força per continuar lluitant. Vosaltres estimats Paula i Enric sou el que més estimo al mon i sorti el que sorti en aquest procés tingueu present que mai deixarè d´estimar-vos, d´estar pendent de vosaltres i d´intentar recuperar-vos, perquè a més d´estimar-vos moltíssim us trobo moltíssim a faltar.
Espero i desitjo que esteu bé i us envio un milió de petons i abraçades.
Bona nit i fins demà, que serà un altre d