Avui, es compleixen vint mesos sense poder estar amb vosaltres i com no podia ser d´un altre manera ha sigut un dia força trist.
Hem tingut molt de treball però gairebé res productiu. És dificil ser productiu i rendir quan el subconscient pateix, quan els sentiments d´enyorança és magnifican en dies senyalats com el d´avui.
Ja sé que només queda que aguantar i seguir esperant, pero la veritat és que hem sento molt cansat i amb moltes ganes però poques forçes. Així que ara soparem una mica i a dormir que demà serà un altre dia.
Bona nit estimats Paula i Enric i recordeu que us estimo moltíssimque i us trobo moltíssim a faltar.