Estimats Enric i Paula:
Després de tant de temps de vegades ja hem sembla que m´estic tornant una mica boig.
Són moltes les persones que m´han recolçat i que m´han animat a continuar.
Són moltes les persones que ens coneixen i coneixen realment la situació que estem visquen i d´alguna manera és reconfortant, bé reconfortant no, però dona un cert alivi pensar que no m´estic tornant boig quan tota la nostre-vostre familia i amics, estan d´acord amb mi que l´única alternativa que ens quedava era aquesta i que la via de la justicia acabarà per tornar a juntar-nos, però amb les garanties d´una convivència pacífica i d´estimació.
Encara que la situació que estem visquent és tant surrealista i evident que no s´ha de ser un geni per adonar-se, és cert també que la forma de veure les coses de vegades no és fa d´una manera objectiva e imparcial quan l´estimació de les persones properes d´alguna manera es troban condicionades.
En canvi hem dona una gran sensació de cordura i de que no m´allunyo de la realitat quan la mateixa resposta la trobo en profesionals de diferents àmbits; educadors, doctors i advocats.
Ara espero només que també el jutge ho pogui veure i que ens doni l´oportunitat de refer la nostre vida junts. Això és el que més desitjo al mon perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.