Estimats Paula i Enric:
Al final ahir els culés que vam veure el partit vam gaudir de valent.
Va ser una espectacle com el Barça manegava la pilota al seu desitg, donant la sensació que l´altre equip fos un equip menor. Segons la meva opinió és va semblar molt al Barça de Guarciola, roçant l´exceléncia.
Com a persona o professió és gratificant veure com el treball que és fa et surt en el moment que ho necessites d´una manera pràcticament impecable.
Per aconseguir això es necessiten moltes hores d´entrenament, físic i mental. Moltes hores de concentració i superació. A aquests nivells inclús de tensió mediatica.
El reste de mortals també podem aconseguir les nostres metes, això sí, també amb moltes hores d´esforç. En el àmbit professional, ni per asomo serà amb la mateixa remuneració i probablement no tindrà cap transcendència al nostre voltant, però saber que el treball que hem fet, sigui el que sigui, personal o de treball està ben fet és molt gratificant. Encara que sigui a casa o l´habitació, tenir una feinada i després veure tot net i endressat dona molt de goig.
Aquí podrem trobar sentiments enfrontats sí som nosaltres els que hem fet les coses bé o han sigut els altres. Si al treball o a classe felicitan al company perquè ha fet un treball magnífic, pot representar que els elogis cap a ell o ella representin crítiques al nostre treball.
Ahir els jugadors del PSG no crec que s´anessin molt contents de veure l´espectacular joc del Barça.
El mérit d´un és pel demérit de l´altre?.
Hi han vegades que pot ser així. Que quan és valora qui ha sigut millor a qualsevol àmbit, és fa en la comparativa dels altres. Si el treball del reste no és gaire bó, simplement el que més destaqui una mica s´en portarà el reconeixement. Serà el millor dintre de la mediocridad.
Això per moltes persones genenra rencor i enveja als que son millors, en canvi per altres, i jo sóc d´aquesta manera de pensar, genera motivació.
També hem de tenir en compte que podem ser molt bons en unes coses i uns completament desastres en unes altres.
Segons la meva opinió el més important per començar és valorar l´esforç dels altres, sigui el resultat que sigui i quan ho fan millor que nosaltres. Alegrar-nos per ells, fixar-nos en que han fet ells per ser millors i aprendre tot el possible.
Alegrar-se de que els demés per el motiu que sigui no aconsegueixen els seus objectius, per sentir-vos superiors és força trist. La rivalitat crea competitivitat i fomenta la superació personal, però no volguem ser els millors dels pitjors, siguem els millors perquè som bons dintre dels bons.
Amb la feina, amb el pensament, amb l´il.lussió o amb la nostre actitut. No es una meta, és una forma de ser.
Hi han persones que els hi agrada ser cap de ratolí, jo prefereixo ser cua de lleó.
A casa, amb els amics, al cole, al treball o a on sigui, intentem fer les coses bé. No per el reconeixem dels demés sino per nosaltres mateixos.
No ho aconseguim sempre encara que ens esforçem, però l´actitut en aconseguir-ho és el camí.
Jo ho intento cada día i m´equivoco en moltes ocasions, però miro d´aprendre dels errors.
Quan hi tornem a ser junts ens equivocarem moltes vegades, però amb il.lussió i ganes, segur que entendrem, perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.