Pensant que avui que és diumengue i podríem descansar. Tot el contrari.
Si l´únic día complet que tenim de festa és el diumengue i no l´aprofitem semble que no gaudim de la vida. Sí que algun ho aprofitem també per descansar, però el d´avui no sembla que serà el cas.
Primer no ens hem aixecat gaire tard per fer coses a casa que teniem endererides i a mig matí hem sortit a donar un tomb amb la família Molano al complet.
Avui celebrem de manera retardada de nou el cumple de l´Àngels, que el mateix día va ser el del vostre tiet Pepe i aquesta setmana passada la de Víctor. Tres cumples a la vegada.
Anirem a dinar tots plegats (evidentment), al restaurant-bar del camp de bàsquet que hi ha al barri. No és un lloc gaire luxós, però és dina molt bé i surt molt bé de preu, però sobretot hi ha molt d´espai perquè juguin les vostres cosines i un billar. Que de ben segur que farem alguna partida.
Després està previst anar a casa del Pepe a fer el café, donar els regals i acabar la tarda.
No cal dir-vos que serà un gran día i no cal dir-vos tampoc que serà un gran día que lastimossament gaudirem sense poder fer-ho amb vosaltres.
Perquè recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades, espero i desitjo que vosaltres també tingueu un gran día i fins demà