Estimats Enric i Paula:
Ja estem a l´Abril i s´apropa la Setmana Santa, vosaltres teniu la sort d´haver començat ja les vacances però els adults que treballem, fins al divendres no ho podem fer. I tenim moltes ganes de desconectar una mica.
És del que us he parlat aquest díes, de desconectar, no pas d´oblidar. Que la suma de molts petits moments ens ajudan a distreure la ment d´allò que ens preocupa i ens angoixa en molts moments.
És difícil, molt difícil no entrar en una apatia i una gran desil.lusió per les coses.
I deixar que les coses es resolguin únicament amb la confiança que la justicia posi els mitjans per aconseguir-ho és molta confiança. Sabent com sé ara que la justicia legal no sempre va relacionada amb la justicia moral, ética, humana i del sentit comú.
I es fa difícil de pair.
Per això quan no som capaços per nosaltres mateixos hem de buscar ajuda externa. Tinc la gran sort de dispossar de molts amics, companys, familia i parella que hem recolzan constantment amb la seva estimació i els seus ànims.
Encara així aquesta inmensa força d´estimació no aconseguix desconectar els meus pensaments de preocupació per com estareu i com serem capaços de resoldre aquesta situació tant complexe.
Inevitablement, i alhora afortunadament, ja fa temps que vaig recórrer a l´ajuda de professionals per superar-ho. Amb la Cristina i la María, de les que ja us he parlat en ocasions i amb les que parlo cada mes. M´escolten i m´animan a no defallir i hem van marcant les pautes a seguir per continuar endavant. També fa temps que necessito seguir certs tractaments, encara que ho faig amb teràpies naturals, pastilles amb un compost d´herves per convatre l´ansietat e infusions tranquilitzants durant el día i unes altres per poder dormir. I encara així per les nits hem costa força conciliar el son.
No us penseu ni per un moment que per no poder estar amb vosaltres la meva vida es de flors i violes, i que estic visquent una vida de juerga i festa constant.
La vida és un altre cosa, i la meva va supeditada a vosaltres sempre, per responsabilitat o simplement com al vostre pare per tota l´amor que us tinc. Un pare que us estima moltíssim i que us troba moltíssim a faltar.
Segurament hi han molts temas dels que us he parlat, en aquesta, diguem-li trilogía, que son força profunds i difícils d´entendre e inclús de seguir. Us demano disculpas e intentaré continuar el blog amb un llenguatge mes acord a la vostra edat i comprensió, que crec que ja acostumo a fer. Però de vegades hem sento molt trist i quan intento explicar-me hem surt aquesta vena filosófica, que procuraré evitar d´aquí endavant.
Desitjo que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.
És del que us he parlat aquest díes, de desconectar, no pas d´oblidar. Que la suma de molts petits moments ens ajudan a distreure la ment d´allò que ens preocupa i ens angoixa en molts moments.
És difícil, molt difícil no entrar en una apatia i una gran desil.lusió per les coses.
I deixar que les coses es resolguin únicament amb la confiança que la justicia posi els mitjans per aconseguir-ho és molta confiança. Sabent com sé ara que la justicia legal no sempre va relacionada amb la justicia moral, ética, humana i del sentit comú.
I es fa difícil de pair.
Per això quan no som capaços per nosaltres mateixos hem de buscar ajuda externa. Tinc la gran sort de dispossar de molts amics, companys, familia i parella que hem recolzan constantment amb la seva estimació i els seus ànims.
Encara així aquesta inmensa força d´estimació no aconseguix desconectar els meus pensaments de preocupació per com estareu i com serem capaços de resoldre aquesta situació tant complexe.
Inevitablement, i alhora afortunadament, ja fa temps que vaig recórrer a l´ajuda de professionals per superar-ho. Amb la Cristina i la María, de les que ja us he parlat en ocasions i amb les que parlo cada mes. M´escolten i m´animan a no defallir i hem van marcant les pautes a seguir per continuar endavant. També fa temps que necessito seguir certs tractaments, encara que ho faig amb teràpies naturals, pastilles amb un compost d´herves per convatre l´ansietat e infusions tranquilitzants durant el día i unes altres per poder dormir. I encara així per les nits hem costa força conciliar el son.
No us penseu ni per un moment que per no poder estar amb vosaltres la meva vida es de flors i violes, i que estic visquent una vida de juerga i festa constant.
La vida és un altre cosa, i la meva va supeditada a vosaltres sempre, per responsabilitat o simplement com al vostre pare per tota l´amor que us tinc. Un pare que us estima moltíssim i que us troba moltíssim a faltar.
Segurament hi han molts temas dels que us he parlat, en aquesta, diguem-li trilogía, que son força profunds i difícils d´entendre e inclús de seguir. Us demano disculpas e intentaré continuar el blog amb un llenguatge mes acord a la vostra edat i comprensió, que crec que ja acostumo a fer. Però de vegades hem sento molt trist i quan intento explicar-me hem surt aquesta vena filosófica, que procuraré evitar d´aquí endavant.
Desitjo que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.