Estimats Enric i Paula:
Reprenent el clàssic sopar dels dijous a casa dels yayos, ahir vam anar a sopar amb ells.
No vam fer res especial, i a la vegada no hi ha res més especial que passar una bona estona junts.
Sense venir-nos gaire tard, entre unes coses i altres ja arribem més cansats i avui hem anat a dinar a casa de la Mari i l´Agustín. També per veure´ns i passar una estona.
Hem esperat per dinar també amb la Paula´M que arriba a tres quarts de tres del institut i el Víctor.
Ho hem passat molt bé i hem rigut molt amb les històries que explica la Paula´M i després per la tarda, un altre vegada a treballar.
Ja a finals de setmana, sopar ahir fora de casa i avui dinar també fora de casa, estem petats.
Aquesta nit ens la pendrem de tranquis a casa, sopar una mica i al llit, que demà a nosaltres ens queda una jornada, supossadament intensa.
Tothom hem pregunta si sé alguna cosa relacionada amb vosaltres, i és quedan inquiets quan els hi dic que encara no. Hi sou al cor i al pensament, però ja no aprofundim en la conversa perquè sabem que és una qüestió de paciència i no val la pena ni tan sols decicar-li un moment de tristor a aquests moments d´enyorança. Tots tenim unes inmenses ganes de veure-us i poder gaudir de vosaltres. Perquè no oblideu mai que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a falatar.
Us envío (com sempre), infinits petons i abraçades i fins demà.