Ja tornem a dijous i com es costum aquesta nit anem a sopar a casa dels yayos i passar una bona estona.
Alguna vegada faig menció del blog i de que us escric, però ells no ho acaban d´entendre com funciona això de tenir informació al nùvol és una cosa complicada per ells i he imaginat el que veurem nosaltres quant tinguem la seva edat.
Si ara ja hi han coses que s´escapan al meu enteniment, d´aquí quaranta anys jo no sé si entendrem res, el que està clar es que tot aixo avança d´una manera agigentada. I el que enteniem abans com normal ara ja està passat de moda.
El que no passarà mai és el meu amor per vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé i us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.