.Image { text-align:center; }

Diari Dimecres 03 de Febrer.

   Estimats Enric i Paula;
   És força vergonyos com van caient els mesos i cap notícia de ningú.
   Diria que hem fa molta gracia, pero el cert és que no hem fa cap ni una, quan sento als juristes parlar de la protecció dels ciutadans i en en el nostra cas, de la protecció dels menors.
   I quan per culpa dels ineficients jutjats, advocats, i funcionaris, sembla que per ells som una colla de desgraciats que els hi surten a uns papers, que deuen anar movent de calaix de tant en tant.
   Total, al final a ells els hi repampinfla!!!
   Ells no pateixen la seva desidia, ni la seva falta de professionalitat, el seu desinterés per aquells que estan en els seus documents , a ells no els afecta en les seves vides.
   La ironía és que si preguntessim a qualsevol d´ells, encara es sentiran culpables del sistema, o la culpa serà d´un altre, ningú asumeix, ningú es responsabilitza de res i sobretot ningú fa alguna cosa més per resoldre el que en aquest cas per nosaltres es una situació molt dolorosa.
   Hi han coses a la vida que ens serveixen per aprendre i aquest és un clamorós exemple de com no s´han de fer les coses i espero que també us serveixi d´exemple.
   Quan diem una cosa l´hem de fer.
   Quan ens encarregan una feina, l´hem de acabar i fer tot el possible per fer-ho bé.
   Quan tenim un temps estipulat. O ens organitzem o treballem més fins aconseguir-ho.
   I sobretot, quan ens responsabilitzem amb altres, hem de cumplir. I si ens hem d´implicar per assegurar-nos que es faci, ens impliquem.
   No és només una qüestió de sentit comú, sinó també de responsabilitat, de solidaritat i d´honestitat amb nosaltres mateixos.
   Tot això no serveix només per la justicia, és necessari en totes les feines, tant les de treball que fan els adults com les que us manan a vosaltres.
   Es cert que no són coses que s´aprenen en un dia però si agafem bons hàbits ens sortirà d´una manera natural i sense adonar-nos. 
   I el més curiós és que no ens sopossarà un esforç adicional, ens costarà el mateix, per no dir que ens costarà molt menys.
   És com quan heu tingut tingut que repetir un exàmen, o un treball perquè la primera vegada no s´ha fet bé, al final, es perd més temps repetint o tornant a estudiar que si ho haguéssiu fet bé la primera vegada.
   Jo penso així i m´intento esforçar per fer-ho i segurament no us ho sembli, estar lluny de vosaltres, és molt dolorós perquè us estimo moltíssim, però crec que era el que s´havia de fer. Encara que us enyoro i us trobo a faltar moltíssim.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.