Estimats Enric i Paula;
El que hem parlat en moltes ocasions i la setmana passada més concretament vaig mencionar, és l´importancia que té que sempre tingueu la autoestima (es a dir l´estima per vosaltres mateixos), ben alta.
Per diferents motius, no hi ha cap dubte que els vostres pares i desgraciadament, d´una manera completa estan fracassant en aquest punt i que de moment esteu sols en aquesta missió.
En un situació normal de familia, els pares, separats o no, son els que harian d´aconseguir encarregar-se de explicar-vos certes situacions, d´ensenyar-vos els camins correctes, d´ajudar-vos en els vostres dubtes i els vostres anhels. Per això es requereix una bona sintonia, un clima d´enteniment, per ser el vostre exemple a seguir.
Quan els vostres pares, adults, i en teoria responsables no son capaços de fer-ho entre ells, difícilment poguem ser un exemple per vosaltres.
L´única possibilitat de la que disposso, per la distància que m´han obligat a agafar per mantindre la vostre pau i tranquilitat, es donar-vos tot el meu alè i la meva força mitjançant tot el que us escric en aquest blog. Sé i sóc conscient que és insuficient, per això també ho considero per la meva part un fracás i us demano perdò de totes les maneres i us demanaria que mai us vingueu avall i sobretot que tingueu sempre en el vostre cap, que tot això en cap cas és culpa vostra, i que us arriben unes responsabilitats i unes presions que no us corresponen i que cap nen deuria viure.
Però us conéc i sé que per sobre de les diferencies que ens ha generat aquesta situació, l´estimació que ens tenim superarà amb creix qualsevol incapacitat per retrobar-nos i per recuperar el temps perdut. Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
El que hem parlat en moltes ocasions i la setmana passada més concretament vaig mencionar, és l´importancia que té que sempre tingueu la autoestima (es a dir l´estima per vosaltres mateixos), ben alta.
Per diferents motius, no hi ha cap dubte que els vostres pares i desgraciadament, d´una manera completa estan fracassant en aquest punt i que de moment esteu sols en aquesta missió.
En un situació normal de familia, els pares, separats o no, son els que harian d´aconseguir encarregar-se de explicar-vos certes situacions, d´ensenyar-vos els camins correctes, d´ajudar-vos en els vostres dubtes i els vostres anhels. Per això es requereix una bona sintonia, un clima d´enteniment, per ser el vostre exemple a seguir.
Quan els vostres pares, adults, i en teoria responsables no son capaços de fer-ho entre ells, difícilment poguem ser un exemple per vosaltres.
L´única possibilitat de la que disposso, per la distància que m´han obligat a agafar per mantindre la vostre pau i tranquilitat, es donar-vos tot el meu alè i la meva força mitjançant tot el que us escric en aquest blog. Sé i sóc conscient que és insuficient, per això també ho considero per la meva part un fracás i us demano perdò de totes les maneres i us demanaria que mai us vingueu avall i sobretot que tingueu sempre en el vostre cap, que tot això en cap cas és culpa vostra, i que us arriben unes responsabilitats i unes presions que no us corresponen i que cap nen deuria viure.
Però us conéc i sé que per sobre de les diferencies que ens ha generat aquesta situació, l´estimació que ens tenim superarà amb creix qualsevol incapacitat per retrobar-nos i per recuperar el temps perdut. Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero i desitjo que esteu bé i que tingueu una bona setmana.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.