Estimats Enric i Paula;
En referència al que us parlava ahir de la crítica, està clar que sempre ens acompanya en tot el que fem i és impossible no sentir-la i ser completament alié a les seves pretensions.
Del que hem de fugir és de la crítica destructiva que no vol més que fer mal, les altres ben utilitzades ens poden ajudar a millorar o a entendre la forma de veure les coses dels demés.
I si som honestos amb nosaltres mateixos i ens esforçem per fer les coses bé, les crítiques positives ens les pendrem amb bona actitut i no farem cas dels que ens intentan fer mal.
Evidentment que les vostres crítiques cap a mi hem fan sentir malament i no us negaré que m´entristeix molt quan us sento dir certes coses, però no hem desanimo, perquè sé que no ho feu amb maldad. Podrem estar d´acord o no, en que el fonament d´aquests reproches siguin més per una qüestió d´inducció a un pensament que a una realitat.
No negaré que en certs moments o així ho penso, és possible que hagueu tingut motius, on no he sapigut gestionar alguns aspectes de la nostre relació i he sigut menys flexible del que hauria d´haver sigut. Però també haureu de reconèixer que ens han fet fer arribar a moltes situacions que mai m´hauria pensat que es poguessin fer realitat e inclús algunes molt surrealistes.
En cap cas i perdoneu que sigui així de rotund e inflexible, permetré que s´hem tildi d´una persona violenta o agresiva. Que no he sapigut raonar, que he pogut parlar més alt o escridassar alguna vegada, o jo que sé, podem estar d´acord, però podeu estar segurs que el maltractament es un altre cosa i molt greu per arribar a fer-vos creure aquesta barbaritat. I això si que no ho acceptaré mai.
De qualsevol manera us demano perdó pel que penseu que he fet malament i us asseguro que posaré tota la meva voluntat, tota la meva actitud i el que estigui al meu abast per tornar a estar amb vosaltres, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades. Espero que tingueu un magnífic día i fins demà.