.Image { text-align:center; }

Diari Dilluns 15 de Febrer.

   Estimats Enric i Paula;
   Aquest matí he parlat amb els yayos per saber com els hi havia anat el cap de setmana i m´ha sorprès i m´agradat molt com es sentian, crec que fins la Tia Antonia també  ho estava, especialment sensibles i emocionats.
   Perquè nosaltres som així, quan un de nosaltres pateix, patim tots i quan un de nosaltres està feliç, tots els demés també ho estem. I jo m´alegro per ells, perquè al igual que amb vosaltres ens estimem moltíssim i sempre ens ajudem i ens recolzem per tirar endavant. Com es diu en castella, "en las duras y en las maduras".
   I no cal que us recordi que us estem esperant amb els braços oberts i desitjant que arribi el moment d´estar un altre vegada tots plegats. Gaudir de les coses noves i de les rutinaries però amb la vostra companyia li dona un sentit molt diferent a la vida i amb tot el que us trobem a faltar, la vostra absència lastra qualsevol moment de feliçitat.
   Estic convençut que aquest lastre també us arriba a vosaltres, penso que és inevitable, però espero que no us afecti d´una manera massa intensa i que us permeti tenir els vostres moments de felicitat. Perquè us ho mereixeu i és el que més desitjo al món.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.